|
| Acanalat | - | ornat amb canaletes o que té forma de canal. |
| |
|
| Acre | - | picant a la gola. |
| |
|
| Adnat | - | adherit al peu. |
| |
|
| Alveolat | - | que presenta alveols. |
| |
|
| Al·lucinogen | - | dit del fong la ingesta del qual produeix al·lucinacions. |
| |
|
| Amiloide | - | es diu de les espores que prenen una coloració blau obscura en contacte amb el reactiu iodat de Melzer. |
| |
|
| Anastomitzat | - | proveït de connexions transversals. |
| |
|
| Anell | - | estructura laminar provenent del vel parcial, que es troba rodejant el peu de determinats bolets. |
| |
|
| Apòfisi | - | engruiximent que presenten l'esporòfor de certs bolets. |
| |
|
| Apoteci | - | cos fructífer típic dels Ascomicets. |
| |
|
| Aresta | - | part externa d'una làmina. |
| |
|
| Asc | - | estructura en forma de sac o tub que conté ascospores al seu interior. |
| |
|
| Ascomicet | - | classe de fongs les espores sexuals dels quals es formen dins els ascs. |
| |
|
| Basidi | - | estructura sobre la qual es formen les basidioespores exògenes d'alguns fongs superiors |
| |
|
| Basidíol | - | basidi jove no desenvolupat de forma completa. |
| |
|
| Basidiomicet | - | classe de fongs les espores sexuals dels quals es formen als basidis. |
| |
|
| Basidiòspores | - | espores pròpies dels fongs Basidiomicets |
| |
|
| Bifurcat | - | que es divideix en dues branques. |
| |
|
| Bolet | - | popularment, cos fructífer de determinats fongs. |
| |
|
| Bulbós | - | dit del peu del bolet amb un engruiximent globulós a la base. |
| |
|
| Calcinal | - | part del tronc de l'arbre que queda després d'haver-lo tallat. |
| |
|
| Campanulat | - | que té forma de campana. |
| |
|
| Cercle de bruixes | - | dit del creixement en forma de cercle de determinats bolets per la disposició radial del seu miceli. |
| |
|
| Cespitós | - | es diu quan apareixen diversos exemplars units per la base formant un sol grup. |
| |
|
| Cistidi | - | hifa estèril freqüent a l’himeni dels fongs basidiomicets. |
| |
|
| Clamidiòspores | - | espora grossa recoberta d’una membrana, que representa l’etapa resistent durant els períodes adversos. |
| |
|
| Claviforme | - | que té la forma d’un clau. |
| |
|
| Conidi | - | espora produïda per divisió directa i asexual. |
| |
|
| Connat | - | es diuen dels bolets que neixen d’un peu comú i formen diversos capells. |
| |
|
| Copròfil | - | es diu dels fongs que viuen en els excrements. |
| |
|
| Coriaci | - | que té consistència de cuir. |
| |
|
| Cortina | - | conjunt de filaments molt fins, procedents del vel parcial, que uneixen la vora del capell del bolet al peu. |
| |
|
| Costella | - | làmina, lamineta. |
| |
|
| Crenat | - | fistonat, que presenta una mena de retalls de forma arrodonida. |
| |
|
| Cutícula | - | es diu de la membrana que cobreix el capell dels bolets. |
| |
|
| Decurrent | - | es diu dels porus o costelles adherides al peu d’alguns bolets que baixen, d’una forma més o menys suau, al llarg d’aquest. |
| |
|
| Delisqüescent | - | propietat que tenen alguns bolets d’absorbir la humitat de l’aire i transformar-se en un líquid, com en el cas del gènere Coprinus. |
| |
|
| Denticulat | - | que té denticles a mena de petites dents. |
| |
|
| Deprimit | - | aplanat en sentit dorsiventral o vertical. |
| |
|
| Enrotllat | - | es refereix al marge del capell, quan està corbat cap a l’himeni. |
| |
|
| Epifragma | - | espècie de tel format per hifes, que cobreix la part apical dels esporòfors joves d’alguns Gasteromicets. |
| |
|
| Escleroci | - | forma de resistència d’alguns fongs format per un conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora. |
| |
|
| Escotat | - | referint-se a les làmines del bolet, es diu així quan tenen una escotadura o depressió poc abans d’ajuntar-se amb el peu. |
| |
|
| Espora | - | cèl.lula reproductora del fong. |
| |
|
| Esporada | - | massa d’espores d’un bolet que s’obté per despreniment natural damunt una superfície, el color de la qual és una característica important en la taxonomia |
| |
|
| Esporangi | - | òrgan a on es formen les espores. |
| |
|
| Espòrofor | - | també denominat carpòfor o bolet, cos fructífer del fong. |
| |
|
| Esquama | - | petita porció que procedeix de la disgregació del vel universal o de la cutícula. |
| |
|
| Esterigma | - | cada un dels apèndixs que sorgeixen del basidi i sobre els quals es troben les basidòspores. |
| |
|
| estípit | - | terme científic que designa el peu del bolet, el qual sosté el capell |
| |
|
| Estriat | - | que presenta solcs o estries. |
| |
|
| Fasciculat | - | disposat en fascicles o feixos. |
| |
|
| Fibril•lós | - | cobert de petites fibres o fibril•les. |
| |
|
| Fíbula | - | en els basidiomicets, prolongació que es forma a les cèl•lules de les hifes per a assegurar la perfecta repartició dels nuclis fills. |
| |
|
| Fimbriat | - | que té el marge com a trencat en trocets. |
| |
|
| Fimícola | - | copròfil, que viu exclusivament sobre el fems. |
| |
|
| Fistulós | - | buit en el seu interior. |
| |
|
| Flabel•lat | - | en forma de ventall obert. |
| |
|
| Floconós | - | cobert com de miques de llana o cotó. |
| |
|
| Flotes | - | grup de bolets que s’originen del mateix miceli. |
| |
|
| Fong | - | divisió del regne vegetal constituïda per individus unicel•lulars o pluricel•lulars eucariotes heteròtrofs amb el cos constituït per hifes que formen |
| |
|
| Fugaç | - | de breu durada. |
| |
|
| Fusiforme | - | que té forma de fus. |
| |
|
| Glabre | - | sense pèls a la superfície. |
| |
|
| Gleva | - | part fèrtil de l’aparell esporífer dels fongs Gasteromicets. |
| |
|
| Globulós | - | que té forma esfèrica o globosa. |
| |
|
| Glutinós | - | que té consistència viscosa. |
| |
|
| Haustoris | - | òrgan dels fongs paràsits amb el qual absorbeixen substàncies de l’hoste. |
| |
|
| Hialí | - | transparent com el cristall. |
| |
|
| Hifa | - | filament vegetatiu que forma l’element constitutiu dels fongs. |
| |
|
| Himeni | - | part fèrtil del bolet, allà a on es diposen les espores. |
| |
|
| Himenòfor | - | part del carpòfor que sosté l’himeni. |
| |
|
| Hirsut | - | cobert de pèls rígids, aspres i durs |
| |
|
| Imbricat | - | cobert per una mena d’escates. |
| |
|
| Infundibuliforme | - | que té forma d’embut. |
| |
|
| Involut | - | amb els marges enrotllats cap a la part interior de l’himeni. |
| |
|
| Lamel•la | - | lamineta petita i prima. |
| |
|
| Làmina | - | cada un dels fins plegs situats a la part inferior del capell d'alguns bolets, en els quals es troba l'himeni |
| |
|
| Làtex | - | suc lletós, que pot presentar diferents colors, que segreguen alguns bolets. |
| |
|
| Lignícola | - | els que viuen en la fusta. |
| |
|
| Ligulat | - | en forma de llengua. |
| |
|
| Lliure | - | referit a les làmines no adherides al peu. |
| |
|
| Lobulat | - | que té forma de lòbul. |
| |
|
| Macroscòpic | - | dit de les característiques del fong que es poden veure a simple vista. |
| |
|
| Mamelló | - | excrescència arrodonida que es forma al capell d’alguns bolets. |
| |
|
| Marge | - | vorera del capell. |
| |
|
| Marginat | - | que té un marge més o menys diferenciat. |
| |
|
| Membranós | - | semblant a una membrana, en forma de làmina fina. |
| |
|
| Miceli | - | conjunt d’hifes que constitueix el tal•lus d’un fong. |
| |
|
| Micorriza | - | associació simbiòntica entre les arrels d’una planta viva i un fong. |
| |
|
| Microscòpic | - | es diu de les característiques dels fongs que no es poden veure a simple vista, sinó amb microscopi |
| |
|
| Mucilaginós | - | viscós, que presenta mucílag en temps humit. |
| |
|
| Mugronat | - | que té forma de mugró. |
| |
|
| Nodulós | - | que té nòduls o engruiximents. |
| |
|
| Ondulat | - | ondat, que té forma d’ones. |
| |
|
| Ostíol | - | petit orifici que es produeix en alguns bolets per a facilitar la sortida de les espores. |
| |
|
| Paràfisi | - | elements hifals estèrils que creixen conjuntament amb els ascs. |
| |
|
| Paràsit | - | fong que viu expenses d’un altre organisme viu generalment causant una patologia a l’espècie hoste. |
| |
|
| Peridi | - | en els Gasteromicets, coberta que envolta i protegeix la gleva. |
| |
|
| Peridíol | - | cada un dels cossos en forma de llentia que es troben a l’interior del receptacle dels fongs de la família dels Nidulariaceae |
| |
|
| Peristoma | - | és la part que envolta l’ostíol en els Gasteromicets. |
| |
|
| Periteci | - | òrgan esporífer d’alguns Ascomicets, que en un moment donat s’obre a l’exterior per un ostíol. |
| |
|
| Píleu | - | capell del bolet. |
| |
|
| Piròfil | - | es diu els fongs que habiten sobre el sòl que ha estat cremat. |
| |
|
| Por, porus | - | obertura de mida petita. |
| |
|
| Primordi | - | òrgan del fong en el primer estadi de formació. |
| |
|
| Pruïna | - | espècie molt fina de pols que recobreix alguns bolets. |
| |
|
| Radicant | - | Referit al peu, quan aquest acaba de forma atenuada mes o manco puntiagut i què penetra dins el substract |
| |
|
| Reniforme | - | en forma de ronyó. |
| |
|
| Resupinat | - | es diu dels òrgans de posició inversa a la considerada normal; que es disposa damunt el sustrate amb l'himeni sobre la superfície lliure |
| |
|
| Reticulat | - | teixit en forma de xarxa |
| |
|
| Rizomorf | - | en alguns bolets, cordó del miceli en forma d’arrel. |
| |
|
| Saprofít | - | fong que viu i es nodreix de matèria orgànica morta. |
| |
|
| Sencer | - | es diu quan el marge del capell o d’una làmina no té cap tipus de denticulació. |
| |
|
| Serrat | - | que presenta els marges amb dents com una serra. |
| |
|
| Sèssil | - | que no té peu |
| |
|
| Simbiosi | - | associació entre dos organismes de diferents espècies, a on treuen benefici de la vida en comú |
| |
|
| Sinuat | - | referent a les làminetes, quan presenten concavitats profundes. |
| |
|
| Solcat | - | recorregut per solcs. |
| |
|
| Substrat | - | sòl o superfície que serveix de suport al fong. |
| |
|
| Tal•lús | - | cos vegetatiu dels bolets. |
| |
|
| Tenaç | - | resistent. |
| |
|
| Trama | - | conjunt d’hifes estèrils, entrellaçades, que donen suport al teixit que constituirà l’himeni. |
| |
|
| Tub | - | cada una de les cèl•les tubuloses que constitueixen l’himeni d’alguns bolets. |
| |
|
| Umbilicat | - | que presenta una formació en forma de llombrígol. |
| |
|
| Ungulat | - | en forma d’ungla o casc de cavall |
| |
|
| Vel | - | en alguns fongs, membrana que recobreix el esporòfor i l’himeni durant el seu desenvolupament. |
| |
|
| Ventrudes | - | es diu de les laminetes que tenen una forma corbada. |
| |
|
| Verrucós | - | cobert d’estructures semblants a les berrugues. |
| |
|
| Volva | - | en alguns bolets, restes del vel universal que perduren a la base del peu, en forma de sac |
| |
|
| Zonat | - | dividit en zones o franges concèntriques. |
| |
|
